Please update your Flash Player to view content.
El Temps a Súria
No data available
Súria
--- °C
Web creat per:

Web creat per: Eduard Marco i Galindo

Podeu enviar els vostres comentaris a:

    edu_from_suria@yahoo.com

Home

Últimes Noticies

Articles més visitats

Pell de Poble

 


Pell de Poble XXV Aniversari

 

 

 

Aprofitant el XXV aniversari de la primera representació de Pell de Poble, la nostra entitat torna a preparar noves representacións per a la tardor de 2010.

'Cliqueu' en l'enllaç  Llegiu-ne més que teniu a peu de l'article per a accedir al contingut del document oficial de Pell de Poble. Aquest és el document que s'ha presentat a l'ajuntament i a les administracions que ens poden ajudar a tirar endavant aquest projecte. Val molt la pena.

 

 

Introducció



Nou repte, moltes ganes, esforç, il·lusió, esperança, teatre al carrer per primera vegada....

aquestes paraules i totes les emocions que s'hi puguin associar o atribuir, varen recordar-se

el passat mes de febrer per part d’algunes persones que el 1985 van fer possible que molta

gent, tant de Súria com de fora vila, poguessin imaginar, per un moment, les vivències i

conseqüències que, conjuntament amb de les penúries, els vilatans de Súria van patir amb

l’arribada del còlera al nostre poble l’any 1885.

 

Entre altres coses la representació va, recordar, traslladar, ensenyar, transmetre...

Recordarnos, i portar-nos a la memòria uns fets històrics viscuts pels nostres avantpassats;

Traslladar-nos a una època on tot s’afrontava d’una manera molt diferent:

Ensenyar-nos com eren les coses i Transmetre’ns, uns valors com a poble i com a persones.

 

L’autor del text va ser Agustí SOLER i MAS (Manresa, 1939 - Navarcles, 2002), va posar

coll i barres escrivint un text brillant que va permetre posar-nos la pell de gallina en més

d’una ocasió, tant al públic present, com a l'elenc que ho va representar. Un guió dramàtic

on no va faltar-hi musica, alegria, tristesa, pena, realisme, emoció, història i un llarg

etcètera. d’adjectius que podrien intentar descriure una realitat ben diferent.

 

El fet de representar-ho al mateix escenari on cent anys enrere havien succeït els fets li

donava un valor afegit al ja per sí emocionant espectacle i un repte importantíssim per

l’equip humà que ho promovia, en ser la primera vegada que es feia un espectacle al carrer.

Un altre repte important, i peça clau en l’èxit final, va ser la unió de moltes entitats, refosa

com a una sola, per participar de l'espectacle. De la mateixa manera que el 1885 tots els

suriencs van anar en processó a Sant Salvador, el 1985 pràcticament totes les entitats van

posar-hi el coll perquè tothom qui ho desitges pogués participar d’un dels espectacles

culturals locals més importants fins al moment.

 

La programació inicial va ser de 2 representacions, però tanta il·lusió, esforç, energia i

dedicació es van veure compensades amb la pròrroga de tres representacions més per

poder satisfer la demanda que va generar.

 

Gràcies a la representació moltes persones es van fer una idea de com va anar, què va

representar i com els nostres avantpassats van afrontar el que fins aleshores havia estat la

pandèmia més important que va planar per les nostres contrades.

 

Per aquest motiu, entre molts d'altres, tornem a tenir moltes ganes, il·lusió, esperança, de

retrobar-nos per unir esforços i tornar a representar PELL DE POBLE al mateix lloc on fa

125 els nostres avantpassats ho van viure i als mateix lloc on en fa 25 ho vam recordar.

Segurament serà una de les millors maneres per tornar a fer memòria i tanmateix per no

oblidar. I de retruc una de les millors maneres per homenatjar tant als que fa 125 ho van

patir com als que fa 25 ens ho va explicar.

 

els fets històrics



Súria, 1885: història de la superació col·lectiva d’un poble.

“Tan críticas son las circunstancias por que atraviesa esa villa, que

me tomo la libertad de suplicar a usted que por medio de ese Diario

llame la atención de las autoridades, corporaciones y personas

bienhechoras, sobre la urgente necesidad de remediar tantos males

como pesan sobre esta localidad.

 

Quince días han trascurrido desde que ocurrió el primer caso de cólera

morbo, y se registran ya 130 invasiones con 43 defunciones. Si se

tiene en cuenta que esta villa tiene solo 1800 almas, fácilmente se

comprenderá que en esta provincia tal vez no habido otro pueblo

atacado con mayor intensidad”

 

Durant els mesos de setembre i octubre de 1885 el poble de Súria va viure una epidèmia de

còlera que va provocar la mort d’unes 80 persones. Els fets es poden considerar com la

tragèdia contemporània més gran viscuda pels suriencs en temps de pau. Gràcies als llaços

de solidaritat entre veïns, personalitats i autoritats es va poder afrontar la catàstrofe i com a

llegat immaterial ens n’ha quedat l’herència de la celebració del Vot de Poble.

 

L’epidèmia de còlera que va patir Súria l’any 1885 es situa dins del context de la pandèmia

va afectar el sud d’Europa i gran part del llevant peninsular. El brot colèric s’havia iniciat

l’any abans a Itàlia estenent-se pel sud de França. El març del 1885 es va detectar el primer

cas de còlera peninsular a Xàtiva i entre els mesos de juny i setembre es va propagar pel

País Valencià (on es van produir el 27,9% de les víctimes) i per Aragó i Catalunya. En el

camp de la medicina, l’epidèmia és coneguda històricament per haver-se aplicat per primera

vegada, en algunes zones de València, la vacuna anticolèrica descoberta pel doctor Jaume

Ferrán.

 

A nivell estatal, es calcula que el còlera va causar la mort de més de 120.000 persones

convertint-se així en la pandèmia de major abast d’entre les que afectaren a la península al

llarg del segle XIX. A principi de setembre de 1885, mentre el brot es donava per extingit a

València i Aragó, la malaltia s’escampava per nombrosos municipis catalans. A excepció de

Barcelona, les poblacions més afectades van ser Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de

Besora o Igualada, entre d’altres.

 

Súria va ser una de les localitats on el brot es va manifestar amb major virulència i on

l’índex de mortalitat va ser més elevat. També va ser una de les darreres localitats catalanes

on es va manifestar la malaltia, atès que els primers símptomes no es van diagnosticar fins

el 5 de setembre. Tradicionalment s’ha xifrat en 80 el nombre de morts (un 4,5 % de la

població), mentre que 20 persones van morir durant els mesos de setembre i octubre

d’altres malalties. Una altra dada que mostra de l’abast de l’epidèmia són les 153 defuncions

ocorregudes l’any 1885 al municipi, més del doble de l’habitual en una població que

rondava els 1.800 habitants.

A finals del segle XIX Súria estava circumscrita al nucli del Poble Vell i poc a poc, anava

creixent cap al raval del riu. Superats els estralls de les guerres carlines, la construcció de la

nova carretera de Manresa a la Basella, l’any 1851, va configurar el raval de Sant Jaume i

després el carrer del raval Nou (l’antiga carretera). A banda i banda començaren a aixecar-se

rengleres de cases que amb el pas del temps configurarien el nou nucli del poble. Al bell

mig del raval, el pla de la font servia com a lloc de parada de carruatges, tartanes, carros i

traginers. L’augment demogràfic va obligar, per exemple, a realitzar les obres d’ampliació

de l’església del Poble Vell, iniciades l’any 1868 i que s’allargarien fins el 1901.

 

Així, l’arribada de la carretera va propiciar el desenvolupament industrial, econòmic i

demogràfic de la vila. Les aigües del riu van afavorir la proliferació de fàbriques tèxtils,

símbol de la revolució industrial que vivia la Catalunya de l’època. Els suriencs,

tradicionalment dedicats a la pagesia, començaren a combinar l’agricultura amb els jornals a

la fàbrica fet que va suposar una certa millora en la seva economia domèstica. Tot i així la

majoria continuaven dedicats a les tasques agrícoles, principalment al regadiu i a la vinya,

que representaven un 60% de la població activa. Les indústries tèxtils com la fàbrica

Montcunill (coneguda com la fàbrica Vella, fundada el 1853 com a primera indústria tèxtil

local) o cal Jover (1870) ocupaven un 22,5% de la població activa. Comerciants, adroguers i

carreters formaven el 17,5% restant.

 

La primera defunció per còlera no es va produir fins el dia 10 de setembre. L’epidèmia es

va allargar durant un mes i mig fins el 21 d’octubre quan va morir la darrera víctima. Fins el

dia 12 d’octubre les morts foren quasi diàries i la mortalitat va ser especialment aguda del

20 al 25 de setembre i del 29 de setembre al 5 d’octubre.

 

En un primer moment l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Joan Santamaria Balaguer, va

organitzar el socors assignant, el dia 13 de setembre, 804 pessetes destinades a auxiliar als

malalts més pobres. Davant l’alarmant augment de casos el dia 30 de setembre es va crear

una comissió, formada pel mateix alcalde, el jutge Pau Bransuela i el metge Domènech

Quinquer, per a organitzar les ajudes i distribuir-les entre els malalts més necessitats.

També es va formar una Junta d’Ajuda als Damnificats per recollir i administrar les

almoines, formada per persones de tota condició social.

 

Davant la magnitud dels esdeveniments tot el poble es va mobilitzar donant i cercant ajuts.

La solidaritat entre els veïns fou especialment significativa, si bé també cal destacar les

aportacions que feren els amos de les fàbriques i els propietaris. La tasca fou tan reeixida

que un cop acabada l’epidèmia van quedar 120 duros que foren distribuïts entre les famílies

més humils.

 

Les condicions de vida de la majoria de la població circumscrita encara principalment al

nucli del Poble Vell no degueren ajudar a contenir la propagació de la malaltia. Com a

mesura higiènica, la junta va ordenar, el dia 30 de setembre, que es traguessin de dins de la

població els tocinos. La denominació del carrer Sant Climent com el carrer de les mosques

ens demostra les pèssimes condicions higièniques en què vivien els suriencs. Cremar els

objectes personals dels morts i fer bullir els aliments sòlids i líquids i les robes eren les

principals mesures per combatre l’epidèmia. També es va desplaçar el lloc d’enterrament a

Cabanasses amb la construcció de l’actual carretera d’accés al cementiri.

 

A finals de setembre, Súria ja es trobava entre els pobles més afectats de Catalunya. Les

autoritats locals veient les dimensions que agafava la tragèdia van reclamar l’atenció de les

principals institucions del país, que aquelles setmanes ja havien recorregut altres municipis

afectats com Sant Feliu de Torelló o Sant Hipòlit de Voltregà. Així el dia 4 d’octubre van

visitar la població el governador civil de la província González Solesio i el president de la

Diputació, senyor Manel Planas i Casals. Amb ells també van viatjar els diputats provincials

Rosselló, Mascaró i Tort i Martorell i el diputat a Madrid per Manresa Ramon de Rocafort.

Aquestes institucions contribuïren amb material sanitari i personal mèdic: enviaren 5

infermeres i 5 infermers i el metge Frederic Montforte substituït poc després per Joan

Mutg, així com 2.000 pessetes per atendre les necessitats més immediates.

 

Com a mostra d’agraïment, el dia 11 d’octubre, l’ajuntament va acordar donar el nom

d’aquestes institucions als carrers nascuts a partir de la carretera. El raval nou va rebre el

nom de González Solesio, governador Civil de Barcelona, mentre que el carrer paral·lel es

va anomenar Diputació. Aquests carrers corresponen a les primeres cases visitades

respectivament pel governador i els diputats. D’altra banda, altres vies obertes al barri del

Rastells a partir del finals del segle XIX també es van batejar amb el nom de personatges de

la vila que en aquells dies tingueren una actuació destacada com el de Domènech Quinquer

(metge), Ignasi Abadal (industrial tèxtil) o Salvador Vancells (mestre). Així, la petjada

d’algun dels personatges més significats d’aquella tardor i que amb el seu esforç van ajudar

a vèncer l’epidèmia continuen presents en l’imaginari dels suriencs donant nom als carrers

que trepitgem dia a dia.

 

Però l’acte més simbòlic no va ser protagonitzat per institucions ni personalitats, sinó per

tot el poble de Súria. El diumenge 20 de setembre davant de la magnitud dels

esdeveniments els vilatans van anar en processó fins a Sant Salvador i en baixaren la imatge

de l’ermita cap a l’església parroquial del Poble Vell. Allí, en presència de les autoritats el

rector va demanar al poble assistent que fes el vot de celebrar perpètuament la festa de Sant

Sebastià si aquest els lliurava de la pesta. És així com des del gener de 1886 Súria celebra

cada 20 de gener la festivitat de Sant Sebastià, un sant molt venerat i tradicionalment

considerat com a símbol de protecció contra les pestes.

 

El Vot de Poble fou, com comentava Lluís Badia Torras en el pòrtic del programa d’actes

de la Festa de Sant Sebastià de 1986, “una decisió conscient de tot un poble, un gest de fe i

d’amor col·lectius”, un esperit que també es va traslladar a la posada en escena de Pell de

Poble l’any 1985. També en els actes de celebració del centenari Salvador Reguant

recordava “la nostra festa hauria de servir per aprofundir en el nostre coneixement, per

resituar-nos més endins de la superficialitat que ens porta la vida quotidiana” i és que

potser sovint continuem cremant les coses massa ràpidament, oblidem els nostres orígens i

els orígens de les nostres festes. Tornar a fer Pell de Poble ens permet tornar a recordar, a

partir de l’excel·lent text de l’Agustí Soler i Mas, d’on prové una de les festes més arrelades

entre els suriencs.

 

Seguint les paraules de Lluís Badia Torres, el vot va significar “l’esforç de tot un poble per

a construir un arbre col·lectiu del demà sense deixar assecar les arrels de l’ahir”. És per això

que serveix la història i és per això que tornant a realitzar Pell de Poble podem fer que una

nova generació es torni a sentir partícip de la commemoració, de la festa i de l’espectacle

teatral. L’epidèmia de còlera de 1885 forma part de la nostra història, una història de

superació col·lectiva d’un poble, un poble que cent anys més tard es va tornar a unir per a

commemorar la tragèdia dels seus avantpassats i que amb l’esforç i la col·laboració de

persones, entitats i institucions va fer possible l’espectacle de record i homenatge a aquells

suriencs de 1885.

 

L’ autor



AGUSTÍ SOLER I MAS

Agustí Soler i Mas va néixer a Manresa l‘any 1939 i va morir a Navarcles el 2002. Escriptor,

guionista, home de teatre i destacat dinamitzador de la vida cultural de la Catalunya Central

durant la segona meitat del segle XX, el seu llegat consta, entre d’altres, d’un centenar de

títols que han estat estrenats per companyies no professionals i en tot tipus de muntatges

escènics.

 

Fill de la postguerra i tot i procedir d’una família humil de classe treballadora, des de petit

se li encomanà, a ell i al seu germà Francesc, l’estima cap a una cultura bruscament avortada

per la desfeta de la guerra.

 

Des de ben jove s’interessa pel teatre i en el mateix barri on viu organitza una companyia

teatral juvenil. És allà on s'adona de la importància de l’humor per comunicar un missatge o

una història. De seguida comença a col·laborar amb una entitat benèfica representant

espectacles humorístics per hospitals i centres de salut d’arreu de Catalunya durant més de

deu anys.

 

Als disset anys juntament amb una colla de joves manresans recuperen una antiga tradició

manresana, l’espectacle de La Innocentada. En el món franquista allò era impensable i tot i

prohibicions van poder dur a terme, l’any 1957, la primera Innocentada de la postguerra.

L’Agustí n’és l’autor de més de quaranta guions i en va ser durant dècades, l’animador

absolut.

 

També a Manresa, participa en el Cau d'art, unes vetllades que reunien gent de la faràndula,

sense compromís previ, en un petit escenari on es feien improvisacions de tot tipus. Estava

organitzat pel Club Maryland d'on sorgiria ben aviat Espectáculos Maryland que va donar

feina a tota una colla de gent del teatre amateur i va canalitzar l'accés a títols professionals

dins del món de l’espectacle.

 

L’any 1963 neix a Manresa el grup d’avantguarda Art Viu. Allí descobrirà l'obra i la tècnica

teatral de Bertold Brecht i durant 4 anys interpretarà muntatges de Txèkhov, Ricard Salvat,

Joan Colomines i Maria Aurèlia Capmany, entre d’altres.

 

Per qüestions laborals l’Agustí es desplaça arreu de la comarca, residint a pobles com a

Calaf, Súria, Manresa i Navarcles, i arreu es vincula amb el món escènic, primer com a

actor i posteriorment com a guionista. Allà treballa per encàrrecs i entre d’altres elabora

escenificacions de fets, gestes històriques, espectacles musicals, biografies escèniques o

esquetxs de tesi humorística...

 

Gran admirador de la personalitat de l’artista còmica Mary Santpere, sempre fascinat per

aquella admirable capacitat d'autocrítica i pel poder de connexió amb l'auditori, col·laboren

en alguns muntatges teatrals que es representen al Teatre Victòria de Barcelona i a Madrid.

El 1977, forma el grup El Col·lectiu d'Actors Manresans i del qual n’assumeix la direcció

durant la primera temporada. Amb aquest grup recorre escenaris de tot Catalunya durant

vuit anys. Als anys noranta participa en varis seminaris amb Robert McKee, Doc

Comparato i Miquel Sanz. També realitza versions escèniques d'obres literàries, com Un hivern a Mallorca, de George Sand; Papers contra la cinta magnètica, de Norbert Bilbeny; Los maestros pensadores, d'André Gluksmann; Lipika, de Tagore i Santiago Rusiñol i la seva època, de Josep Pla i tradueix al català de diverses obres estrenades però no editades.

 

La vinculació de l’Agustí Soler i Mas i Súria ve de lluny. S’inicia cap als anys 60 quan, per

qüestions professionals es va desplaçar a viure a la vila. Allí, de seguida va connectar amb

l’ambient teatral del poble. Va formar part de l’elenc del Centre Parroquial, del qual en fou

secretari, i va participar en les nombroses obres i festivals que s’hi realitzaven.

 

L’any 1985, amb motiu dels actes de celebració del Centenari del Vot de Poble, se li va

encarregar l’elaboració del guió de l’espectacle Pell de Poble, Retaule dels Fets del Còlera
de 1885 a Súria
, un text de teatre popular amb un fons històric però amb un llenguatge i
tècniques teatrals moderns.

L’any 1988, va escriure l’obra
Catalaunia 988. Retaule en el mil·lenari de Catalunya,
representada al teatre Califòrnia de Súria, en el marc de la celebració dels actes del
Mil·lenari de Catalunya. L’èxit aconseguit amb Pell de Poble va servir per endegar la
renovació de l’acte de la proclamació de les pubilles, que venia fent-se des de 1971.

Així, l’Agustí Soler i Mas fou el guionista de diverses gloses sobre les dones catalanes,
que es representaren entre 1986 i 1994 durant les festes de Sant Sebastià al Casal Califòrnia.
 Aquests muntatges d’homenatge a les dona catalana van ser els vertebradors de l’acte
de les pubilles amb la representació dels espectacles
Perfil de Mercè Rodoreda (1986),
Deturar la Bellesa (homenatge a Lola Anglada, 1987), L’escola i el poble (homenatge a
 Àngels Garriga, 1988),
El meu pare i jo (homenatge a Mary Santpere, 1991),
Maria Aurèlia, joia de viure (homenatge a Maria Aurèlia Campany, 1992),
A reveure, Montserrat! (homenatge a Montserrat Roig, 1993) i Núria Somriu
(homenatge a Núria Feliu, 1994).

També va ser l’autor dels guions Jaume Surienc (homenatge a l’activista local Jaume Guilà,

1997) i Frederico García Lorca, cien años (1998), representats a la residència Bell Repós de Súria.

 

Qui ho va fer



Pell de Poble va ser escrita per Agustí Soler i Mas tal i com hem comentat però, si Pell de

Poble va ser una realitat va ser gràcies al esforç de moltes, moltíssimes persones.

Súria és tant rica en potassa com en cultura, la seva gent ho demostra any rere any en

moltes de les diverses i diferents activitats que es porten a terme per part totes les colles i

organitzacions que alimenten un ampli teixit social i cultural de tot tipus.

 

No és pas objecte d’aquest escrit fer una descripció de les activitats culturals del poble però

sí que ens agradaria deixar constància dels diferents col·lectius que hi van posar el seu

granet de sorra col·laborant, cadascú a la seva manera.

 

L’espectacle es va fer realitat gràcies a gent que formava part de grups com l’Agrupació

Sardanista, Coral la Llanterna, Coral Bell Repòs, Fadrinets del Poble Vell, Escola de ballet

Mª Cinta i la Cobla Ciutat de Solsona sota el nom d’orquestra Rupit.

 

Segurament si volguéssim posar els noms de totes les persones que van participar seria

injust perquè ens n'oblidaríem d’algun, i també seria molt injust no fer un especial

agraïment als veïns, tant de la plaça del Poble Pell, amb la seva paciència en els assajos al

carrer, com a veïns anònims del poble que van col·laborar de diverses maneres de deixant

roba vella, estris, aportacions de tot tipus o simplement anant a veure l’espectacle.

 

Hi ha un altre col·lectiu que també hi va posar molt de la seva part per portar a terme

diferents activitats: la Comissió que es va constituir per portar a terme les activitats

relacionades amb el centenari del còlera des de l’ajuntament de Súria.

 

I finalment, i no per això menys important, moltes de les persones del Foment hi van

deixar alguna cosa més que suor en encarregar-se de la producció, la coordinació i

l'execució de tot plegat.

 

Com es faria al 2010.



En aquest apartat ens volem explicar com ens agradaria que s’encaminés l’espectacle. Diuen

que les coses originals són les més genuïnes, i per aquest motiu, juntament amb d'altres, es

vol intentar ser el més fidels possible al què es va representar a la plaça del Poble Vell el

1985, i no fer grans canvis en els guions originals tant pel que fa al text, música, lletres de

les cançons, danses, etc. En qualsevol cas, serien petits canvis o retocs per actualitzar el

més estrictament imprescindible, ja que és en el conjunt de tot el que es va representar per

primera vegada on creiem que radica bona part de la força, la màgia i la història tant

d’aquest espectacle com la gent d’aquest poble.

 

Però, si bé és cert que les coses autèntiques són més genuïnes, el temps, com amb els bons

vins, els dóna un toc que millora la qualitat.

 

Les noves tecnologies amb el temps també aporten el seu gra de sorra en aquest sentit i

milloren els espectacles. Per aquest motiu creiem que l’apartat tècnic hauria de ser la

insígnia d’aquest pas del temps i aprofitar-ho perquè l’autenticitat del propi espectacle

millori fins arribar al punt de maduració òptim per a l'època.

 

Així mateix ho veuen també les mateixes persones que en el seu dia van tibar del carro i

varen fer realitat aquell somni; tothom coincideix en només modificar aspectes de la posada

en escena de l’obra per donar un aire renovador a l’espectacle, sense perdre l’essència del

mateix.

 

El Foment, entitat encarregada d’organitzar i portar a terme la posada en escena de

l’espectacle, va produir per primera vegada un esdeveniment d’aquestes característiques al

poble.

 

Desprès de 25 anys, el Foment cultural ha produït i realitzat més espectacles d’aquesta

mena i, tant a la nostra vila com per altres poblacions de Catalunya, aquestes experiències

ens han servit per optimitzar més la pròpia organització i fer-nos créixer com a entitat dins

el món teatral local.

 

Si bé és cert que en alguns aspectes ens podem plantejar la conveniència o no de variar

respecte l’original algun aspecte puntual, hi ha una cosa que tots coincidim i tenim clara, si

Pell de Poble es pot tornar a representar, s’ha de fer al mateix lloc on varen passar la

majoria de les històries que es van representar fa vint-i-cinc anys: a la Plaça major del Poble

Vell.

 

La Plaça Major del Poble Vell de Súria, és un lloc emblemàtic del nostre poble així com

també el nucli central dels fets esdevinguts a l’any 1885 quan el còlera va aparèixer a la

nostra vila.

 

Mantenir el mateix emplaçament a l'aire lliure, farà que l’espectador visqui in-situ la realitat

d’aquells temps.

 

Un altre dels pilars fonamentals que varen fer que l’espectacle fos un èxit, va ser la

participació conjunta de la majoria de les entitats culturals que convivien a Súria.

Per aquest motiu la nostra intenció és que totes les entitats que ho desitgin facin seu

l’espectacle i hi participin, d’una manera activa, totes les entitats i associacions surienques.

Súria té un teixit associatiu i cultural molt ric, divers i acollidor on cada entitat o associació

porta a terme una sèrie d’activitats activitats culturals que les diferencia i complementa,

amb la participació de molta gent de diferents edats i inquietuds.

 

En altres ocasions ja hem compartit activitats com espectacles i l'experiència i la valoració

de tots plegats sempre ha estat positiva, prova d’això es que moltes vegades repetim i per

aquest motiu esperem comptar amb la màxima col·laboració, per tal de donar la força i

riquesa que aquest espectacle teatral es mereix.

 

Ens agradaria tornar a posar en escena Pell de Poble, un espectacle que en el seu dia va fer

posar la pell de gallina a tot un poble, un espectacle que aleshores va ser molt més que una

obra de teatre al carrer o una classe d'història local, un espectacle que va ensenyar les

nostres arrels, la nostra manera de ser i actuar quan es viuen temps difícils.

 

Un espectacle que les noves generacions tenen el dret de veure i viure.

No és gens fàcil explicar en un tros de paper el que va representar pels suriencs l’epidèmia

del còlera, ni tampoc el que 100 anys més tard es va representar.

 

Per poder tirar endavant aquest projecte no n'hi ha prou amb la implicació de les entitats,

donat que no tenen la capacitat ni els mitjans econòmics per desenvolupar un espectacle

d’aquest tipus. És aquí on les administracions, des de les locals fins a la Generalitat, hi

tenen un paper destacat i alhora una magnífica oportunitat per mostrar la seva

predisposició i apostar per la cultura del nostre país.

 

Les entitats locals poden aportar-hi il·lusió, esforç i les ganes, però sense la implicació

administracions i les empreses donant-hi suport econòmic per portar-ho a terme, aquest

projecte es quedarà en això, simplement un projecte.

 

Per això ens agradaria que tothom que ho desitges pogués tornar a veure al Poble Vell Pell

de Poble, per reviure una petita part de la nostra història, a través d’un espectacle, encara

viu en la memòria de molts suriencs que ho varen poder veure per primera vegada al 1985.

Una memòria que a l’hora ens refrescarà, d’una manera molt viva, com tot un poble es va

unir per fer front a uns moments molt difícils de la seva historia i com d’una manera o una

altra, els suriencs continuem, avui dia, amb la promesa feta pels nostres avantpassats.

 

Despeses




Aquest és el punt del projecte més difícil de preveure, no pas perquè no tinguem una idea

molt clara de com ens agradaria encarar-ho, si no perquè en funció d’aquest apartat es

podrà fer de més o de menys.

 

Tothom és conscient que la qualitat d’un espectacle no només depèn d’un bon guió, uns

bons actors, un públic agraït, etc; podem tenir el mes bo i millor de cada casa però si no hi

ha caixa...

 

Actualment corren temps difícils a tots nivells i més a nivell econòmic, tant per les

empreses com per les administracions, però també és cert que en aquests moments es veu i

valora d’una manera molt més especial els esforços que es fan des de les empreses i

administracions per mantenir vives la nostra cultura i tradicions.

 

Hem intentat estimar un pressupost de mínims i partim de la base que com entitat l’únic

objectiu econòmic marcat és no perdre-hi diners. Hi deixarem, hores de son, suor i ganes

perquè en tenim i moltes, però €uros... ho tenim més complicat. S’ha intentat saber què ens

costaria fer tres representacions del espectacle amb la possibilitat d’una o dues pròrrogues,

tal i com va passar al 1985.

 

Darrera actualització (dilluns, 14 de juny de 2010 22:41)

 

Comentaris   

 
0 #7 FirstEvelyne 29-10-2017 11:14
I see you don't monetize your blog, don't waste your traffic, you can earn extra bucks every month because you've got
high quality content. If you want to know how to make extra money, search for: Mrdalekjd methods for $$$
Citar
 
 
0 #6 FirstJonas 27-10-2017 09:41
I have noticed you don't monetize your site, don't waste your traffic, you can earn extra bucks every month because you've got
high quality content. If you want to know how to make extra money, search for:
Mrdalekjd methods for $$$
Citar
 
 
0 #5 Anemonalove 09-07-2017 17:42
Hi guys! Who wants to see me live? I have profile at
HotBabesCams.co m, we can chat, you can watch me live for free, my
nickname is Anemonalove , here is my pic:


https://3.bp.blogspot.com/-u5pGYuGNsSo/WVixiO8RBUI/AAAAAAAAAFA/JWa2LHHFI2AkHParQa3fwwHhVijolmq8QCLcBGAs/s1600/hottest%2Bwebcam%2Bgirl%2B-%2BAnemonalove.jpg
Citar
 
 
0 #4 Anemonalove 08-07-2017 18:17
Hi fellas! Who wants to meet me? I'm live at HotBabesCams.co m, we can chat, you can watch me live for free,
my nickname is Anemonalove , here is my pic:

https://3.bp.blogspot.com/-u5pGYuGNsSo/WVixiO8RBUI/AAAAAAAAAFA/JWa2LHHFI2AkHParQa3fwwHhVijolmq8QCLcBGAs/s1600/hottest%2Bwebcam%2Bgirl%2B-%2BAnemonalove.jpg
Citar
 
 
0 #3 NamX 07-07-2017 11:36
I must say you have very interesting articles here.
Your posts should go viral. You need initial boost only.
How to get massive traffic? Search for; Murgrabia's tools go viral
Citar
 
 
+2 #2 Edu 23-05-2010 03:48
S'han publicat imatges molt bones sobre l'espectacle del 1985 i altres relacionades
Citar
 
 
-1 #1 RogeR 14-09-2009 07:24
Q bo la mitica foto del meu avi Ramón amb la Xurrera!!!
Citar
 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Venda entrades "on line"

La pregunta del dia
Us és d'utilitat la web de "el Foment"?
 
Visites al Web
mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvui134
mod_vvisit_counterAquest mes15918
mod_vvisit_counterTotes3082356

Avui: 21/02/2018
Twitter del Foment
Calendari Activitats
February 2018
M T W T F S S
29 30 31 1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 1 2 3 4
March 2018
M T W T F S S
26 27 28 1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31 1